beso

Potser volíeu: Besó

Català

Verb

beso

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de besar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb besar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb besar.

Miscel·lània

• Síl·labes: be·so (2)
• Anagrames: boes, obès, obés

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈbe.so/

Americà: alt /ˈbe.s(o)/, baix /ˈbe.so/

• Rimes: -eso
• Etimologia: Del llatí basium

Nom

beso m. ‎(plural besos)

1. petó

Verb

beso ‎(infinitiu besar)

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb besar

Miscel·lània

• Síl·labes: be·so (2)