birla

Potser volíeu: birlà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbir.ɫə/, occidental /ˈbiɾ.ɫa/
• Rimes: -iɾla
• Etimologia: Del català antic bila ‎(bil·la), d’origen preromà, segle XV. Vegeu-ne més a bitlla.

Nom

birla f. ‎(plural birles)

1. (valencià, tortosí) bitlla

Derivats

• birlada
• birlar
• birler
• birlera
• birlot

Verb

birla

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de birlar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb birlar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bir·la (2)
• Anagrames: abril, Abril, albir, balir, baril, brial, libar, libra, Libra, Rialb

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV