bisellava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bi.zəˈʎa.βə/, balear /bi.zəˈʎa.və/
Occidental:	nord-occidental /bi.zeˈʎa.βa/
	valencià /bi.zeˈʎa.va/, /bi.zeˈʎa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

bisellava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de bisellar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de bisellar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bi·se·lla·va (4)
• Anagrama: abillaves