Potser volíeu: blasmarà Català Verb blasmara (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb blasmar. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb blasmar. Miscel·lània Síl·labes: blas·ma·ra (3) Anagrames: amblaràs, balmaràs, malabarsWikiwand - on Seamless Wikipedia browsing. On steroids.Remove ads