blasme

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbɫaz.mə/, occidental /ˈbɫaz.me/
• Rimes: -azme
• Etimologia: De blasmar, segle XIV.

Nom

blasme m. ‎(plural blasmes)

1. Acció o efecte de blasmar: crítica, censura, desaprovació, vituperi, reprotxe.

Sinònims

• deslloança, vituperació, vituperi

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Tadel ^(de) m.
• Anglès: vituperation ^(en)
• Castellà: vituperio ^(es) m.

Verb

blasme

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de blasmar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb blasmar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb blasmar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb blasmar.

Miscel·lània

• Síl·labes: blas·me (2)
• Heterograma de 6 lletres (abelms)
• Anagrames: ambles, amblés, balmes, Balmes, balmés, bàlsem, lambes, sembla, semblà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot