blaver

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /bɫəˈβe/, balear /bɫəˈve/
Occidental: nord-occidental /bɫaˈβe/
valencià /bɫaˈveɾ/, /bɫaˈβeɾ/
  • Rimes: -e(ɾ)
  • Etimologia: De blau i el sufix -er, per la defensa de la senyera coronada amb una franja vertical blava com a privativa valenciana en contraposició a la senyera reial.

Adjectiu

blaver m. ‎(femení blavera, plural masculí blavers, plural femení blaveres)

  1. Relatiu al blaverisme o als seus seguidors.

Nom

blaver m. ‎(plural blavers, femení blavera)

  1. Seguidor del blaverisme.
    «No fóra estrany de trobar-nos amb blavers disposats a acceptar el nom de català per a l'idioma a condició que hi escriguérem amb una ortografia inequívocament diferenciada —punt en el qual es mostraran irreductibles— de la normativa general catalana.» (Vicent Pitarch, Control lingüístic o caos, 1996)

Miscel·lània

  • Síl·labes: bla·ver (2)
  • Heterograma de 6 lletres (abelrv)
  • Anagrama: verbal

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads