bloque

Potser volíeu: bloqué

Català

Verb

bloque

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de blocar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb blocar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb blocar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb blocar.

Variants

• [1] bloco, bloqui, bloc
• [2] bloqui
• [3] bloqui
• [4] bloqui

Miscel·lània

• Síl·labes: blo·que (2)
• Heterograma de 6 lletres (beloqu)
• Anagrama: bolque

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈblo.ke/

Americà: alt /ˈblo.k(e)/, baix /ˈblo.ke/

• Rimes: -oke
• Etimologia: Del francès bloc, del neerlandès blok, doblet de bloc.

Nom

bloque m. ‎(plural bloques)

1. bloc

Verb

bloque

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb blocar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb blocar

Miscel·lània

• Síl·labes: blo·que (2)
• Heterograma de 6 lletres (beloqu)

Vegeu també

• bloque. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre bloque