bluigi

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /bluˈi.ɡi/
• Etimologia: De l'arrel √blu, l'infix -ig- i la desinència -i.

Verb

bluigi ‎(present bluigas, passat bluigis, futur bluigos, condicional bluigus, volitiu bluigu)

1. emblavir

Conjugació

Conjugació de bluigi present passat futur singular plural singular plural singular plural indicatiu bluigas bluigis bluigos participi actiu adjectival bluiganta bluigantaj bluiginta bluigintaj bluigonta bluigontaj acus. bluigantan bluigantajn bluigintan bluigintajn bluigontan bluigontajn participi passiu adjectival bluigata bluigataj bluigita bluigitaj bluigota bluigotaj acus. bluigatan bluigatajn bluigitan bluigitajn bluigotan bluigotajn participi actiu nominal bluiganto bluigantoj bluiginto bluigintoj bluigonto bluigontoj acus. bluiganton bluigantojn bluiginton bluigintojn bluigonton bluigontojn participi passiu nominal bluigato bluigatoj bluigito bluigitoj bluigoto bluigotoj acus. bluigaton bluigatojn bluigiton bluigitojn bluigoton bluigotojn participi actiu adverbial bluigante bluiginte bluigonte participi passiu adverbial bluigate bluigite bluigote infinitiu bluigi volitiu bluigu condicional bluigus

Miscel·lània

• Síl·labes: blu·i·gi (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre bluigi