boleiares

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /bu.ɫəˈja.ɾəs/
balear /bo.ɫəˈja.ɾəs/, /bu.ɫəˈja.ɾəs/
Occidental: /bo.ɫeˈja.ɾes/

Verb

boleiares

  1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de boleiar.
  2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb boleiar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: bo·le·ia·res (4)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads