Potser volíeu: bomirà Català Verb bomira (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb bomir. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb bomir. Miscel·lània Síl·labes: bo·mi·ra (3) Heterograma de 6 lletres (abimor) Anagrames: abromi, abromí, aombri, aombríWikiwand - on Seamless Wikipedia browsing. On steroids.Remove ads