bonegue

Català

Verb

bonegue

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bonegar.
2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bonegar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bonegar.
4. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bonegar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bo·ne·gue (3)
• Anagrama: bouegen