bonyigara

Potser volíeu: bonyigarà

Català

Verb

bonyigara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb bonyigar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb bonyigar.

Variants

• [1] bonyigués
• [2] bonyigués

Miscel·lània

• Síl·labes: bo·nyi·ga·ra (4)