bonyigue

Català

Verb

bonyigue

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bonyigar.
2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bonyigar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bonyigar.
4. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bonyigar.

Variants

• [1] bonyigo, bonyigui
• [2] bonyigui
• [3] bonyigui
• [4] bonyigui

Miscel·lània

• Síl·labes: bo·nyi·gue (3)
• Heterograma de 8 lletres (beginouy)