bordege

Català

Verb

bordege

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bordejar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bordejar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bordejar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bordejar.

Variants

• [1] bordejo, bordegi, bordeig
• [2] bordegi
• [3] bordegi
• [4] bordegi

Miscel·lània

• Síl·labes: bor·de·ge (3)