bornares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /burˈna.ɾəs/
	balear /boɾˈna.ɾəs/, /burˈna.ɾəs/
Occidental:	/boɾˈna.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

bornares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de bornar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb bornar.

Variants

• [2] bornessis, bornesses, bornassis, bornasses

Miscel·lània

• Síl·labes: bor·na·res (3)
• Anagrames: ensobrar, sobraren