bouege

Català

Verb

bouege

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bouejar.
2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bouejar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bouejar.
4. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bouejar.

Variants

• [1] bouejo, bouegi
• [2] bouegi
• [3] bouegi
• [4] bouegi

Miscel·lània

• Síl·labes: bo·ue·ge (3)