branda

Potser volíeu: brandà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbɾan.də/, occidental /ˈbɾan.da/
• Rimes: -anda
• Etimologia: De brandar.

Nom

branda f. ‎(plural brandes)

1. (septentrional, gironí) flama
2. Antiga dansa amb un moviment oscil·latori agafant-se de les mans.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: branle ^(en)
• Francès: branle ^(fr) m.

Verb

branda

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de brandar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb brandar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bran·da (2)
• Anagrama: abrand

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot