brandeig

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Verb

brandeig

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de brandejar.

Variants

Miscel·lània

  • Síl·labes: bran·deig (2)
  • Heterograma de 8 lletres (abdeginr)
  • Anagrames: brandegi, brandegí

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads