brandgans

Neerlandès

• Pronúncia: /ˈbrɑnt.xɑns/ ^ⓘ
• Etimologia: De brand i gans ‎(«oca»).

Nom

brandgans m. ‎(plural brandganzen)

1. (ornitologia) oca de galta blanca, oca galta-blanca (Branta leucopsis)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en neerlandès.
• Article corresponent a Viquiespècies.