brando

Potser volíeu: brandó

Català

Verb

brando

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de brandar.

Variants

• brande, brandi, brand

Miscel·lània

• Síl·labes: bran·do (2)
• Heterograma de 6 lletres (abdnor)

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbran.do/

Nom

brando ‎(acusatiu brandon, plural brandoj, plural acusatiu brandojn)

1. aiguardent