branquegem

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /bɾəŋ.kəˈʒɛm/
balear /bɾəŋ.kəˈʒəm/, /bɾəŋ.kəˈʒɛm/
Occidental: nord-occidental /bɾaŋ.keˈʒem/, valencià /bɾaŋ.keˈd͡ʒem/

Verb

branquegem

  1. Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de branquejar.
  2. Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb branquejar.
  3. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb branquejar.

Variants

Miscel·lània

  • Síl·labes: bran·que·gem (3)
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads