branquegeu

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /bɾəŋ.kəˈʒɛw/
balear /bɾəŋ.kəˈʒəw/, /bɾəŋ.kəˈʒɛw/
Occidental: nord-occidental /bɾaŋ.keˈʒew/, valencià /bɾaŋ.keˈd͡ʒew/

Verb

branquegeu

  1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de branquejar.
  2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb branquejar.
  3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb branquejar.

Variants

Miscel·lània

  • Síl·labes: bran·que·geu (3)
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads