branquegi

Potser volíeu: branquegí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾəŋˈkɛ.ʒi/
	balear /bɾəŋˈkə.ʒi/, /bɾəŋˈkɛ.ʒi/
Occidental:	nord-occidental /bɾaŋˈke.ʒi/, valencià /bɾaŋˈke.d͡ʒi/

• Rimes: -ɛʒi

Verb

branquegi

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de branquejar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb branquejar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb branquejar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb branquejar.

Variants

• [1] branquejo, branqueig

Miscel·lània

• Síl·labes: bran·que·gi (3)
• Heterograma de 9 lletres (abeginqru)
• Anagrames: barquegin, branqueig