braveig

Català

Verb

braveig

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bravejar.

Variants

• bravejo, bravege, bravegi

Miscel·lània

• Síl·labes: bra·veig (2)
• Heterograma de 7 lletres (abegirv)
• Anagrames: bravegi, bravegí, bregavi