bri

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbɾi/
Rimes: -i
Etimologia: Del gàl·lic *brinos ‎(«filament, fibra»), del protocèltic *breino-, segle XIII. Cognat del francès i occità brin. Compareu amb el gal·lès brwyn ‎(«jonc») i bretó broenn.

bri m. ‎(plural brins)

Fragment d'herba o brot fi de cereal.
«Per poder fer una mica de pa, van anar a manllevar un picotí de blat de sembradura, i en van sembrar set grans, que de seguida van sortir amb uns brins frescos i regalats que donaven bo de veure.» (Joan Amades, Les cent millors rondalles populars, 1948)
Fibra tèxtil.
«I, per Zeus!, quant a les ciutats que són colònies d'aquest nostre país, caldria reconèixer que són per nosaltres com brins de llana caiguts per terra, cadascun en son lloc.» (Aristòfanes, Comèdies (vol. IV): Els ocells. Lisístrata, Fundació Bernat Metge, pàgina 135)
Estams de flors.
«Es poden posar uns brins de safrà a la picada.» (Institut Català de la Cuina, Corpus del patrimoni culinari català)

Català