brillo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ˈbɾi.ʎu/, occidental /ˈbɾi.ʎo/
• Rimes: -iʎo
• Etimologia: Nom, interjecció: de brillós per regressió, variant de briós per influx de brillar.

Nom

brillo m. ‎(plural brillos)

1. briu

Interjecció

brillo

1. briu

Verb

brillo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de brillar.

Variants

• brille, brilli, brill

Miscel·lània

• Síl·labes: bri·llo (2)
• Anagrames: bollir, brolli, brollí

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈbɾi.ʎo/, meridional /ˈbɾi.ʝo/

Americà: /ˈbɾi.ʝo/, austral \ˈbɾi.ʒo\

• Rimes: -iʎo

Nom

brillo m. ‎(plural brillos)

1. brillantor

Miscel·lània

• Síl·labes: bri·llo (2)

Vegeu també

• brillo. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].