brocares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾuˈka.ɾəs/
	balear /bɾoˈka.ɾəs/, /bɾuˈka.ɾəs/
Occidental:	/bɾoˈka.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

brocares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de brocar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb brocar.

Variants

• [2] broquessis, broquesses, brocassis, brocasses

Miscel·lània

• Síl·labes: bro·ca·res (3)
• Anagrames: arbocers, cobrares, corbar-se, esbrocar, recobràs