brocat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾuˈkat/
	balear /bɾoˈkat/, /bɾuˈkat/
Occidental:	/bɾoˈkat/

• Rimes: -at
• Etimologia: De l'italià broccato, participi substantivat de broccare, de brocco ‎(«fil en relleu sobre un teixit»), del llatí broccus ‎(«prominent»), segle XV.

Nom

brocat m. ‎(plural brocats)

1. Teixit de seda amb ornaments, especialment d’or o d’argent.

Traduccions

Teixit amb ornaments

• Anglès: brocade ^(en)
• Castellà: brocado ^(es) m.
• Francès: brocart ^(fr) m.
• Italià: broccato ^(it) m.

Adjectiu

brocat m. ‎(femení brocada, plural masculí brocats, plural femení brocades)

1. Fet amb brodat d’or o d’argent.

Traduccions

Fer amb brodat

• Castellà: brochado ^(es), brocado ^(es)

Verb

brocat

1. Participi masculí singular del verb brocar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bro·cat (2)
• Heterograma de 6 lletres (abcort)
• Anagrames: cabrot, cobrat, corbat, traboc

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot