brogira

Potser volíeu: brogirà

Català

Verb

brogira

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb brogir.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb brogir.

Variants

• [1] brogís
• [2] brogís

Miscel·lània

• Síl·labes: bro·gi·ra (3)
• Anagrames: barrigo, Bigorra