brogiren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾuˈʒi.ɾən/
	balear /bɾoˈʒi.ɾən/, /bɾuˈʒi.ɾən/
Occidental:	nord-occidental /bɾoˈʒi.ɾen/, valencià /bɾoˈd͡ʒi.ɾen/

• Rimes: -iɾen

Verb

brogiren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de brogir.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb brogir.

Variants

• [2] brogissin, brogissen

Miscel·lània

• Síl·labes: bro·gi·ren (3)
• Anagrama: borregin