brogires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾuˈʒi.ɾəs/
	balear /bɾoˈʒi.ɾəs/, /bɾuˈʒi.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /bɾoˈʒi.ɾes/, valencià /bɾoˈd͡ʒi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

brogires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de brogir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb brogir.

Variants

• [2] brogissis, brogisses

Miscel·lània

• Síl·labes: bro·gi·res (3)
• Anagrama: borregis