broque

Català

Verb

broque

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de brocar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb brocar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb brocar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb brocar.

Variants

• [1] broco, broqui, broc
• [2] broqui
• [3] broqui
• [4] broqui

Miscel·lània

• Síl·labes: bro·que (2)
• Heterograma de 6 lletres (beoqru)