brosse

Català

Verb

brosse

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de brossar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb brossar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb brossar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb brossar.

Variants

• [1] brosso, brossi, bros
• [2] brossi
• [3] brossi
• [4] brossi

Miscel·lània

• Síl·labes: bros·se (2)
• Anagrames: borses, bresso, sobres, sobrés

Francès

• Pronúncia: /bʁɔs/
• Etimologia: Del llatí vulgar *bruscia, del protogermànic *bruskaz («matoll, sotabosc»), del protoindoeuropeu *bhreus- («brot»).

Nom

brosse f. ‎(plural brosses)

1. raspall
2. brotxa de pintor