brotam

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾuˈtam/
	balear /bɾoˈtam/, /bɾuˈtam/
Occidental:	/bɾoˈtam/

• Rimes: -am
• Etimologia: De brot i el sufix -am, segle XIX.

Nom

brotam m. ‎(plural brotams)

1. Conjunt nombrós de brots.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: brotes ^(es) m. pl.

Verb

brotam

1. (balear) Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de brotar.

Variants

• brotem

Miscel·lània

• Síl·labes: bro·tam (2)
• Heterograma de 6 lletres (abmort)
• Anagrames: bromat, ombrat, tambor, tombar, torbam, trobam, tromba

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot