brusira

Potser volíeu: brusirà

Català

Verb

brusira

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb brusir.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb brusir.

Variants

• [1] brusís
• [2] brusís

Miscel·lània

• Síl·labes: bru·si·ra (3)
• Anagrama: Rubiras