brutegem

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /bɾu.təˈʒɛm/
balear /bɾu.təˈʒəm/, /bɾu.təˈʒɛm/
Occidental: nord-occidental /bɾu.teˈʒem/, valencià /bɾu.teˈd͡ʒem/

Verb

brutegem

  1. Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de brutejar.
  2. Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb brutejar.
  3. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb brutejar.

Variants

Miscel·lània

  • Síl·labes: bru·te·gem (3)
  • Anagrama: rebutgem
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads