brutejau

Català

Verb

brutejau

1. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de brutejar.
2. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb brutejar.

Variants

• [1] brutegeu
• [2] brutegeu

Miscel·lània

• Síl·labes: bru·te·jau (3)
• Anagrama: rebutjau