buido

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

  • Pronúncia(i): oriental /ˈbuj.ðu/, occidental /ˈbuj.ðo/

Verb

buido

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de buidar.
    [Jo] buido, buide, buid o buidi.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb buidar.
    [Que jo] buido, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] buidi o buide.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb buidar.
    [Que ell/ella/vostè] buido, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] buidi o buide.

Miscel·lània

  • Síl·labes: bui·do (2)
Remove ads

Castellà

Peninsular: \ˈbwi.ðo\
Americà: alt /ˈbwi.do/, baix \ˈbwi.ðo\
  • Rimes: -ido
  • Etimologia: Del català buit.

Adjectiu

buido m. (femení buida, plural masculí buidos, plural femení buidas)

  1. afuat, agut
  2. acanat, estriat

Miscel·lània

  • Síl·labes: bui·do (2)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads