butla

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈbuɫ.ɫə/
Occidental:	nord-occidental /ˈbuɫ.ɫa/
	valencià /ˈbuɫ.ɫa/, /ˈbu.ɫa/

• Rimes: -ulla
• Etimologia: Del català antic bulla ‎(bul·la), cultisme del llatí bulla ‎(«penjoll en forma de boleta»), segle XV. Vegeu-ne més a butlla.

Nom

butla f. ‎(plural butles)

1. (balear, valencià, tortosí) Forma alternativa de butlla.

Miscel·lània

• Síl·labes: but·la (2)
• Anagrama: tabul

Vegeu també

• Obres de referència: DNV