cabiva

Català

Verb

cabiva

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de cabre.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de cabre.

Variants

• [1] cabeva, cabia
• [2] cabeva, cabia

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·bi·va (3)
• Anagrames: baciva, bacivà