calla

Potser volíeu: callà, callá, cal·la

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈka.ʎə/, occidental /ˈka.ʎa/
• Rimes: -aʎa

Interjecció

calla

1. Usat per cridar l’atenció sobre un pensament sobtat.

   «L'Anna també ha après quan pot deixar de dir què pensa, perquè el Nel hi fa la resta: —Aaah, calla, que ja ho tinc.» (Marta Rojals, L’altra, 2014)

   «Quan he conegut el desenllaç i he llegit la nota del Comitè Central rubricada per tu mateix, he pensat; calla, si el camarada suprem ha impartit justícia en aquest rebombori, bé pot donar-te un cop de mà.» (Ramon Solsona, Disset pianos, 2019)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: wait a minute ^(en)

Verb

calla

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de callar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb callar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·lla (2)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈka.ʎa/, meridional /ˈka.ʝa/

Americà: /ˈka.ʝa/, austral \ˈka.ʒa\

• Rimes: -aʎa

Verb

calla

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb callar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb callar

Variants

• [2] (voseo) callá

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·lla (2)
• Anagrames: aclla, llaca