callaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kəˈʎa.ɾən/, occidental /kaˈʎa.ɾen/
• Rimes: -aɾen

Verb

callaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de callar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb callar.

Variants

• [2] calleguessen, callessin, callessen, callassin, callassen

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·lla·ren (3)
• Anagrames: encallar, enllacar