callares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kəˈʎa.ɾəs/, occidental /kaˈʎa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

callares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de callar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb callar.

Variants

• [2] calleguesses, callessis, callesses, callassis, callasses

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·lla·res (3)
• Anagrames: llescara, llescarà