calmares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kəɫˈma.ɾəs/, occidental /kaɫˈma.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

calmares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de calmar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb calmar.

Miscel·lània

• Síl·labes: cal·ma·res (3)
• Anagrames: almescar, asclarem, asclàrem, calmar-se, caramels, clamar-se, escamarl, lascarem, lascàrem, mesclara, mesclarà