camine

Potser volíeu: caminé

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /kaˈmi.ne/
• Rimes: -ine

Verb

camine

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de caminar.

   Forma valenciana: [jo] camino, camine, camín o camini.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb caminar.

   [Que jo] camini o camine.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb caminar.

   [Que ell/ella/vostè] camini o camine.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb caminar.

   Camini o camine [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·mi·ne (3)
• Heterograma de 6 lletres (aceimn)
• Anagrames: acimen, cinema, enciam

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kaˈmiː.nɛ/

Nom

camīne

1. vocatiu singular de camīnus