caminos

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /kaˈmi.nos/

Verb

caminos

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb caminar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [que tu] caminis o camines.

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·mi·nos (3)
• Heterograma de 7 lletres (acimnos)
• Anagrames: camions, còniams

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /kaˈmi.nos/, meridional /kaˈmi.noh/

Americà: alt /kaˈmi.n(o)s/, baix /kaˈmi.noh/, austral /kaˈmi.nos/

• Rimes: -inos

Nom

caminos m. pl.

1. forma plural de camino

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kaˈmiː.noːs/

Nom

camīnōs

1. acusatiu plural de camīnus