cantau

Català

Verb

cantau

1. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de cantar.
2. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb cantar.

Miscel·lània

• Síl·labes: can·tau (2)
• Anagrames: aücant, tancau

Català antic

Verb

cantau

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present d'indicatiu de cantar
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperatiu de cantar