capotares

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /kə.puˈta.ɾəs/
balear /kə.poˈta.ɾəs/, /kə.puˈta.ɾəs/
Occidental: /ka.poˈta.ɾes/

Verb

capotares

  1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de capotar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: ca·po·ta·res (4)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads