carava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kəˈɾa.βə/, balear /kəˈɾa.və/
Occidental:	nord-occidental /kaˈɾa.βa/
	valencià /kaˈɾa.va/, /kaˈɾa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

carava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de carar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de carar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ra·va (3)
• Anagrames: arcava, avarca, vacara, vacarà