carbones

Potser volíeu: carbonés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kərˈbo.nəs/, occidental /kaɾˈbo.nes/
• Rimes: -ones

Verb

carbones

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de carbonar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb carbonar.

Variants

• [2] carbonis

Miscel·lània

• Síl·labes: car·bo·nes (3)
• Heterograma de 8 lletres (abcenors)
• Anagrames: boscaren, cabrones, esbronca, esbroncà

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \kaɾˈβo.nes\, meridional \kaɾˈβo.neh\

Americà: alt \kaɾˈβo.n(e)s\, baix \kaɾˈβo.neh\, austral \kaɾˈβo.nes\

• Rimes: -ones

Nom

carbones m. pl.

1. forma plural de carbón